La tècnica de la pedra seca consisteix a aixecar construccions només amb pedres, sense cap tipus de morter,
-
La selecció del material: S’utilitzaven les pedres que sortien de la mateixa vinya en “eixarmar” (netejar de pedres) el terreny per poder plantar-hi. Eren pedres calcàries o sorrenques del lloc.
-
La base i els murs: Es feien murs molt gruixuts (sovint de més de 60 cm) per suportar el pes i fer d’aïllant tèrmic. Es col·locaven les pedres més grans a la base i les més petites per reblir els forats.
-
La coberta (la clau de l’enginy): La majoria de barraques del Bages utilitzen la falsa cúpula. Es van posant filades de pedres que sobresurten una mica cap a l’interior respecte a la de sota, tancant el cercle progressivament fins que només queda un forat al capdamunt que es tapa amb una llosa plana anomenada “clau”.
-
L’acabat exterior: Per sobre de la cúpula s’hi posava una capa de terra i pedruscall per impermeabilitzar-la i donar pes a l’estructura.
2. Quines utilitats tenien?
La barraca no era només un refugi; era un centre logístic polivalent:
-
Refugi contra el temps: El Bages és terra de tempestes sobtades i un sol de justícia a l’estiu. La barraca oferia un lloc fresc per descansar al migdia i protecció contra la pluja.
-
Magatzem d’eines: S’hi guardaven els estris de feina: l’arada, les tisores de podar, els samals, els càstics i el sofre per tractar la vinya. Això evitava que el pagès hagués de carregar les eines cada dia des del poble (Navarcles).
-
Espai de descans i menjador: El pagès hi dinava i, en èpoques de molta feina (com la verema o la cava), hi podia arribar a passar la nit. Moltes tenien una llar de foc rudimentària per escalfar el menjar.
-
Celler domèstic: En alguns casos, s’hi guardaven les portadores de raïm a l’ombra abans d’abocar-les a la tina.
-
Estable provisional: Les barraques més grans podien tenir un espai per lligar-hi l’animal (el ruc o la mula) que ajudava en les tasques agrícoles.