L’eufòria del 14 d’abril a Navarcles
Quan van arribar les notícies de la proclamació de la República a Barcelona i Madrid, Navarcles es va llançar al carrer.
- L’Ajuntament: Es va hissar la bandera tricolor i la senyera al balcó de la casa de la vila. Per a molts navarclins, especialment els obrers de les fàbriques, allò significava el fi dels privilegis dels “amos”.
- Canvis de noms: Com a molts altres llocs, es van rebatejar carrers. Noms sants o de figures de la dictadura van ser substituïts per noms de llibertat o de líders republicans com Francesc Macià.
La revolució educativa i cultural
La República tenia una obsessió: l’educació. A Navarcles, això es va viure amb molta intensitat:
- Escola laica i moderna: Es va potenciar el Grup Escolar que s’havia construït poc abans, però amb una nova mentalitat. Es volia una educació que no estigués sota el control de l’Església, promovent la coeducació (nens i nenes podien compartir alguns espais i activitats) i el pensament crític.
El conflicte social: La fàbrica vs. el carrer
Si bé hi havia molta il·lusió, la República també va portar a la superfície els conflictes que havien estat latents:
- Vagues i sindicats: La CNT (anarquistes) i la UGT (socialistes/comunistes) van passar a tenir un paper protagonista. A les fàbriques de Sant Benet o el Galobart, les negociacions es van tornar dures. Els obrers demanaven la jornada de 8 hores real, augments de sou i el reconeixement de la seva dignitat davant els capatassos.
- La qüestió rabassaire: Al camp, els pagesos que encara conreaven vinyes (els rabassaires) reclamaven la propietat de la terra que treballaven, generant tensions amb els propietaris locals de tota la vida.
